Preferents: solucions reals o venda de fum?

Joan Rangel

Article del Diputat al Congrés Joan Rangel amb un anàlisi de l'actuació del Govern central i les propostes del PSC sobre la matèria

Hores d’ara, poca gent dubta que l’episodi de les “preferents” i de la resta dels anomenats productes híbrids comercialitzats a petits estalviadors, és l’escàndol més greu propiciat pels responsables de moltes Caixes i Bancs a casa nostra, i pels supervisors que no varen actuar amb la diligència que calia.

És el mateix sistema bancari que va ser determinant a l’hora d’inflar la bombolla immobiliària i afavorir un patró de creixement basat en l’especulació i el diner fàcil.

Un creixement econòmic que es va fer en detriment d’un model productiu de base molt més industrial i de valor afegit. Un patró que ha agreujat els efectes de la crisi global que patim, amb molt més atur, més desequilibris dels nostres comptes públics i un fortíssim endeutament privat: En definitiva, un llast enorme a l’hora de remuntar la situació. Diríem que “el mal del totxo” és la nostra particular versió de la crisi.

Precisament va ser aquest “mal del totxo” que va portar a caixes i bancs a comercialitzar productes financers d’alt risc a petits estalviadors. Ho varen fer sense cap escrúpol i amb males arts, convertint els seus estalvis en recursos propis de l’entitat. Així podien continuar alimentant la màquina de fer diners inflant el crèdit immobiliari, fins que tot va canviar bruscament per la crisi global.

L’esclat de la bombolla immobiliària ja sabem quines conseqüències fatals ha produït: atur massiu, una forta caiguda dels ingressos públics, un increment de les despeses i, per tant, dèficit. La solució de la dreta europea, espanyola i catalana també la coneixem: retallades i més retallades. Unes retallades que porten patiment a molta gent i més dèficit. La medicina de cavall que, lluny de reactivar la nostra economia, cada cop l’enfonsa més en el pou de les desgràcies. Per cada euro que es retalla, l’economia cau un euro i mig...

La crisi de la nostra economia arrossega persones, empreses i Institucions. Les conseqüències de les males practiques bancàries, sumades als efectes de la crisi tenen dues manifestacions sagnants, en les que sempre hi perd el particular i la banca guanya: la pèrdua de la llar de molta gent que no pot fer front al pagament de les seves hipoteques, i la pèrdua dels estalvis d’aquelles persones que, confiant en els consells interessants dels directors d’oficina de caixes i bancs, es varen trobar que eren titulars d’un producte que s’havia evaporat.

Ara calen solucions de veritat i no més engany i frustració

La resposta a aquesta situació ha de ser clara i contundent. No s’hi valen mitges tintes. I s’ha d’anar a l’arrel del problema, per oferir la solució justa i a tothom. Desgraciadament, el que s’ha acordat fins ara no respon a aquesta filosofia, sinó a escenificacions polítiques encaminades a treure’n rendiments espuris de curta volada i en el curt termini per part d’alguns.

La solució adoptada, més enllà de les “bones paraules” - que no casen amb la lletra del que s’ha aprovat - és injusta i parcial. Si va ser greu l’estafa - o les estafes en el cas de Laietana/Bankia - més greu és fer creure que ja està tot resolt. Ho saben perfectament els responsables del Govern del PP, com ho saben els diputats i diputades de CiU que els han donat suport. També ho sap l’alcalde de Mataró, que ha convertit aquesta assumpte en un dels eixos de la seva campanya electoral -per compensar els manifestos dèficits de la seva gestió- o altres alcaldes que adrecen els afectats a la via judicial, com el del meu poble, que segons m'han comentat alguns estafats, desconeixent l’oferiment del Col·legi d’Advocats de Mataró de col·laborar en aquest tema, els cita a l’ajuntament presentant-los un advocat - que no és funcionari municipal - i una de les primeres coses que els demana és una important provisió de fons per la seva migrada economia. En fi, a alguns se'ls nota el llautó.

Els socialistes vàrem respondre a la invitació de la Plataforma EstafaBankia i vam donar la cara.

Vàrem ser els únics que ho vam fer abans de la convalidació, el passat 11 d’abril, del Decret Llei 6/2013, de 22 de març. Hi vàrem votar en contra, després de denunciar la seva manifesta insuficiència i el nou engany que pot representar pels estafats. Vàrem actuar amb coherència amb el nostre compromís davant les 400 persones presents a l’acte de Mataró i els milers d’afectats per preferents i deute subordinat, i en segona volta, pel bescanvi d’accions el març de 2012.

Davant de tots ells, vàrem defensar el nostre plantejament que, en resum, era:

1. Diferenciar clarament entre inversors i estalviadors enganyats. Aquest procés l’havia de portar a terme la CNMV mitjançant una auditoria que havia d’encarregar.

2. Aquelles persones que reunissin el perfil d’estalviadors enganyats, tindrien dret a canviar els seus títols per dipòsits a un termini no superior a 3 anys sense cap mena de pèrdua en el nominal dels seus estalvis.

3. També tindrien dret al canvi pels dipòsits esmentats en el punt anterior aquells accionistes de Bankia que varen fer el bescanvi de preferents per accions en el procés de fusió de Caja Madrid amb Caixa Laietana, Caja Ávila, Caja Segovia, Caja Rioja, Bancaja i Caja Insular de Canarias.

4. Remetre el treball realitzat per la CNMV a la Fiscalia General de l’Estat, amb la finalitat que es depuressin responsabilitats per l’estafa produïda al nostre sistema financer.

5. Finalment, si no era possible la via extrajudicial de l’arbitratge, que s’havia intentat negociar amb el Govern, instar a la Fiscalia General de l’Estat a que emprengués les accions necessàries per rescabalar totalment a les persones estafades, evitant així la via judicial individual, costosa i molt més complicada pel conjunt dels afectats.

En lloc d’aquest plantejament, que ha aprovat el Govern del PP, amb el suport de CiU?

1. D’entrada, tracten tothom com inversor, sense discriminar un procediment per a inversors i un altre per a estalviadors estafats. La resolució del FROB i el RDL esmentat estableixen quitances importants als titulars de preferents i deute subordinat. En concret, els titulars de preferents de Catalunya Caixa perden el 61 per cent del valor dels seus títols i els de Bankia el 38 per cent, per posar dos exemples.

2. Se’ls fa el bescanvi, un cop feta la quitança, per accions de cada entitat, i no pas per dipòsits a termini, com proposaven nosaltres.

3. Els titulars de Bankia, un cop disposin de les accions bescanviades, podran vendre-les en el mercat. Si ho fa la majoria, baixarà el seu valor i hi tornaran a perdre. Els titulars d’accions de Catalunya Bank, donat que no cotitzen en borsa, seran recomprades a través dels mecanismes que es creen, “al preu que es determini”...

4. Els que es considerin estafats, podran acudir al procediment arbitral que tutelarà la comissió que s’ha creat, però sense cap garantia de que tots puguin recuperar els seus estalvis, doncs el recursos disponibles són insuficients, vista la ampliació del Fons de Garantia de Dipòsits en poc més de 1500 milions d’euros, quan el volum de l’estafa ascendeix encara a més de 8000 milions d’euros.

5. La via arbitral anul·la la judicial, doncs la resolució de l’arbitre és vinculant per les parts.

6. Res es diu dels titulars d’accions de Bankia, el valor de les quals és d’un cèntim després de l’operació “acordeón” resolta pel FROB, més que se’ls canviarà 100 accions per una de la nova emissió al valor d’un euro...

7. Només la paraula del Ministre De Guindos a la tribuna del Congrés. I ja sabem com valorar la paraula dels membres d’un govern que fa tot el contrari del que va prometre, oi?

8. A quants cridaran? Quina seran els beneficiats? Quina i quants quedaran fora?. Aquestes són les incògnites que caldrà resoldre ben aviat.

Tant de bo estiguéssim davant la solució definitiva d’aquest afer, perquè acabaríem amb un drama per a milers i milers de persones que, al patiment de la crisi, hi han de sumar la pèrdua dels estalvis de tota una vida. En dono fe, doncs conec casos de ben a prop. Però tot apunta a que no serà així. Potser alguns recobraran tot o una part del seus estalvis, però molt em temo que la majoria no ho podrà fer amb la fòrmula adoptada. En qualsevol cas, continuarem lluitant en defensa del que creiem que és de justícia.

En qualsevol cas, ara tothom ha descobert les cartes i queda clar que no tots som iguals ni defensem els mateixos interessos. Que cadascú respongui dels seus actes també de present i de futur. Que els afectats valorin en justícia que fa cadascú en defensa dels seus interessos i de l’interés general. Als socialistes ens tindran al seu costat, reclamant justícia per a tothom, solucions reals i menys venda de fum! 

Més informació »

Algo hicimos mal, supongo...

"La desintegración de la persistencia"
Salvador Dalí

Artículo de Silvia Egea, Abogada y Secretaria de Políticas de Igualdad del PSC de L'Hospitalet.

Vivimos tiempos convulsos, de extrema debilidad de las instituciones del Estado y a consecuencia de ello de la Democracia.

Quizás buena parte de ello se deba a el cómo y quien llevó a cabo la Transición democrática después de casi 40 años de una dura dictadura que consolidó una clase política, un sistema judicial y un ejercito que sustentaban su estructura, con ello, no quiero tampoco cuestionar la figura de Suárez,  que seguramente hizo todo lo posible o lo que le dejaron, siendo heredero del franquismo por modificarlo y de lo cual muchos nunca le perdonaron. Lo que en esos momentos se hizo fue una reforma de las instituciones franquistas sin que se produjera una transformación profunda ni una ruptura. Fueron tiempos de poca transparencia, de gestos como los del Partido Comunista que renunció al leninismo y a la República, en favor de la Monarquía Parlamentaria que provocaron su casi desaparición como tal.

Con la Democracia tampoco se consigue una transformación radical de instituciones tan importantes como la Administración de Justicia, o de la Banca con poderes ilimitados, donde poder político y económico se confunden, y en todo esto alguna cosa podríamos haber hecho los socialistas que gobernamos durante 14 años, cierto que se modernizó el país que se hicieron grandes reformas y se dotó al país de un sistema de pensiones, Sanidad, Educación, Servicios sociales... pilares del Estado del Bienestar. Se consiguió una cohesión social inimaginable, pero no se optó por cimentar una estructura económica fuerte, nuestra economía continuaba basándose  en el turismo y en algunas empresas subsidiadas y en la especulación. Pan para hoy y hambre para mañana o como se dice de esos polvos vienen estos lodos.

Creíamos que este oasis duraría eternamente que podríamos hacer llegar el AVE hasta el último pueblo de España, que sembraríamos el país de“aeropuertos para las personas”, de obras faraónicas, y toda esta mala gestión de los recursos públicos, esta falta de transparencia y la profunda crisis económica en la que se sume Occidente hacen emerger todo lo mal hecho, toda la basura que embrutece las cosas bienes hechas de manera honesta  y se pone la lupa sobre los partidos políticos, que pasan de ser el instrumento a ser un problema, porque no dan solución a las necesidades de la gente, o a instituciones como la Monarquía  que de estar al margen de todo se encuentra cuestionada, porque algunos de sus miembros creyeron que sus actos ilícitos gozaban de impunidad, que estaban por encima del bien y del mal. Para ser justos, el rey reina pero no gobierna, no podemos achacarle a la institución de la corona los males que ahora nos afectan, en todo caso, si su falta de ejemplaridad. Tampoco favorece que personajes destacados de la democracia como Miquel Roca, uno de los padres de nuestra Constitución, se involucren en la defensa de un miembro de la familia real de manera pública y notoria, porque no benefician en nada a la institución democrática, creo que no era necesario, al margen de posibles vínculos de amistad.

A todo ello, continuamos teniendo una derecha franquista, involucionista, que se cree legitimada para hacer y deshacer según su antojo que siente nostalgia de otros tiempos y que nos gobierna por mayoría absoluta y además pretende desmantelar el Estado de Bienestar amparado en la excusa de la crisis y con el aval de Merkel “la  teacher alemana”.  

Es papel prioritario del Partido Socialista apostar por un modelo alternativo que de manera clara y contundente se desmarque de la política económica de la derecha, que defiende los intereses de la banca y de los más poderosos, de quienes defraudan y que castiga la pobreza, pero ya no son suficientes los gestos es momento de entrar a la acción porque en ello nos jugamos nuestra supervivencia, debemos optar por el camino de la lucha y de la renuncia a algunos privilegios, a ser pequeños para volver a ser grandes, a ser más transparentes, honestos con nosotros mismos y con nuestros votantes, ejemplares en nuestro comportamiento público y privado, en marcar límites y en barrer a los corruptos de nuestras filas y de nuestro partido, en ser más críticos y  reconstruir los puentes rotos con la ciudadanía.

En presentar nuevos liderazgos y acabar con el clientelismo que vulgariza la política e impedir la eternización en primera línea de nuestros políticos, marcar límites. Hemos de ser conscientes que al otro lado está el abismo, el margen de maniobra cada vez es menor.

Aún tenemos margen para la esperanza, se puede...Juntos Podemos!

Més informació »