La fi d'un somni

SILVIA EGEA, és Advocada, Secretària de Polítiques d'Igualtat de la Comissió Executiva del PSC de L'Hospitalet.

"La Política és l'art de fer realitat allò que imaginem. Ara és el moment de passar a l'acció"

Durant anys vam viure i gaudir del miratge on tot o gairebé tot semblava possible, érem feliços, l'Estat ens protegia i garantia les nostres necessitats, nosaltres ens sentíem segurs i no teníem por a arriscar.

Tot era perfecte? Segurament no, però ningú es plantejava  ni dins el món polític ni de la societat civil apostar pel canvi, per reconduir les coses, per fer un ús molt més racional dels recursos públics...que no es pot fer content a tothom, que cal dir la veritat i saber explicar-la,  encara que això no sempre es fàcil i pot comportar pèrdues electorals, que s'ha de fer política a llarg termini amb grans pactes de Govern en aquells sectors que són estratègics i buscar la implicació dels ciutadans i ciutadanes i del professionals, que cal educar a la societat en valors i en la política de l'esforç i no en la del diner fàcil.

Que el món de l'Educació i la Cultura no són monedes de canvi sinó sectors estratègics i de futur, i que el seu desprestigi implica la renúncia a una identitat pròpia i al motor, que potencia i fa efectiva la igualtat.

Que la Sanitat no es pot simplificar en xifres sinó en la millora de la qualitat de vida de molta gent amb pocs recursos, que no pot mercantilitzar-se.

Que la Justícia funciona...i que en allò que no funciona hi han responsables perquè les lleis no les fan els jutges, el jutges les executen, qui legisla es el Parlament i el Govern. Que les lleis han de estar amb total sintonia amb la realitat. Però també els jutges com a poder de l'Estat democràtic han de jugar amb valentia i no justificar-se en la manca de recursos...comparteixo plenament el que el jutge Garzón deia el divendres passat a la Cadena Ser de que no poden justificar-se únicament en la manca de recursos. 

En aquesta turmenta els partits polítics han de jugar un paper fonamental...ells són els dipositaris de la voluntat popular, han de ser els solucionadors, veritables paradigmes de com ha de funcionar la nostra societat. Durant tots aquests  anys han oblidat que havien de treballar per els ciutadans, pel be comú i han construït estructures de poder i de funcionament intern molt complexes de gestionar i amb polítics professionals, funcionaris de la política...com deia l'altre dia Floriano de Sepúlveda imputat en la trama de corrupció Gürtel. Sense caure en els tòpics crec que existeixen molts polítics, la majoria,  amb una  vida personal i pública honorable, dedicats al servei públic i que han de ser retribuïts pel seu treball dignament, això passa també perquè arribin a la política els i les  millors, que després puguin i vulguin tornar a la seva vida professional o laboral de forma natural, això passa per la limitació de mandats que facilita la regeneració política i perquè les parets siguin de vidre, transparents, sols així la gent podrà començar a creure i no veure'ns com el problema.

I no vull oblidar-me dels mitjans de comunicació, dels periodistes, també ells han sigut responsables de la creació del somni, van oblidar  el seu paper d'observadors crítics de la realitat, de posar les llums d'alarma de tot allò que estava passant, de la brutícia que estava ofegant les estructures de l'Estat, d'aquesta corrupció institucional tolerada, per la seva politització i la seva manca d'independència,  per exemple, resulta escandalós  la defensa que ha fet el director de la Razón, Maruenda,  del presumpte finançament il·legal del PP.

Ara despertem del somni, la dura realitat ens espera cada dia al sortir de casa, els ulls de  la pobresa ens miren, hi ha gent tant desesperada que ha perdut la seva vida, una gran majoria no veu solucions a aquest crisi econòmica i política, a aquesta crisi de l'Estat democràtic, sovint perquè  han perdut la capacitat de lluita, perquè la sortida està en la lluita reivindicativa, en la implicació en allò que es fa a les nostres ciutats, en els nostres barris, en el nostres serveis públics, en la seva defensa, els països més avançats socialment, els nòrdics, tenen una democràcia molt participativa.
En la solidaritat i la recuperació del carrer i d'un sentiment de col·lectivitat que vam perdre en aquest somni, es troba en part la construcció d'una nova realitat que costarà de guanyar, però que sens dubte serà molt més sòlida. I passa perquè el benestar econòmic vagi acompanyat d'uns principis i uns valors, de l’ètica que mai hauríem deixat perdre.

La realitat es que tots i totes hem participat en aquesta tragèdia i  si som conscients d'això, estarem en condicions de construir un altre model de fer les coses, molt més racional, humà, eficient i participatiu. Cal doncs, deixar-nos de paraules, de queixes  i passar a l'acció, a la lluita... perquè sinó aquells que ens han portat a on ara estem decidiran per nosaltres.
Construïm plegats un altre somni...