GEORGE FRÊCHES I LA POLÍTICA QUE POT VENIR

Artícle de Néstor Cabañas publicat el 27 de octubre de 2010

El passat diumenge va morir Georges Frêche el polèmic president de la regió del Llanguedoc-Rosselló i des de 2009 també de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània on està inclosa Catalunya.No voldria semblar un oportunista aprofitant la seva mort per parlar malament d'ell a nivell personal però si que considero oportú esmentar una part del seu llegat polític especialment aquell que ens afecta més directament. També feia temps que em voltava pel cap escriure una article sobre aquest gran enemic actual de la política que es diu populisme i del qual ell era, sens dubte, un dels màxims exponents.

Les eleccions presidencials a França de 2007 on el Font Nacional de Le Pen va arribar a la segona volta marcaren un abans i un després a la política francesa. Va ser el triomf de la política de la retòrica del conflicte puntual elevat a la categoria de ideologia davant la política del consens a l'entorn d'unes idees o un model de societat.

Georges Frêche feia temps que va aprendre la lliçó com després també ho ha fet Sarkozy, i aquell mateix any unes declaracions racistes contra la selecció francesa de futbol van propiciar la seva sortida oficial del Partit Socialista (PS). Negres, algerians i catalans han estat alguns dels seus blancs permanents per captar vots i el fracàs de la creació d'una regió que evoqués l'imperi romà la Septimania per sobre de les diferències, un dels seus fracassos.

Malauradament el seu populisme racista suposadament d'esquerres (va construir estàtues a Lenin i Mao a Montpeller) va tenir sempre una resposta potser tèbia per part dels seus ex-companys de partit. A la segona volta de les regionals d'enguany assolint el 54% del votsdavant l'UMP i el Front Nacional (l'esquerra oficial del PS i el PCF no va arribar al 10%).

Cal no oblidar alguna de les seves frases que ens ha deixat en la memòria de l'esquerra per tal que ningú tingui la temptació de repetir-les:

Quan jo faig campanya, no la faig mai per a la gent intel·ligent. Gent intel·ligent només hi ha entre el 5% i el 6%. Així que jo faci campanya per als idiotes i recullo vots en massa. Jo sempre he estat elegit per una majoria d'idiotes.