Artícle publicat per Silvia Egea el 15 de febrer de 2010
La importància dels mitjans de comunicació – televisió, ràdio, premsa escrita i Internet- en moments de crisi es veu incrementada, el seu protagonisme i el seu paper com a informadors passa a un primaríssim lloc, a ningú se li escapa el fet que les opinions, les imatges, son rebudes per lectors i espectadors com veritats absolutes en situacions crítiques, aquell que era un model, un heroi, en el cas del nostre president Zapatero, en uns mesos es converteix en un autèntic miserable.
El fet que des de el Govern de Zapatero s’hagin produït o s’hagin fet manifestacions desencertades, principalment, perquè la situació actual no es el moment més idoni per parlar o debatre sobre qüestions com l’edat de jubilació o el còmput de la mateixa, sinó que el que vol la gent es veure que s’està treballant de manera ferma en buscar possibles solucions als seus problemes reals que no son altres que aconseguir un treball estable. Sens dubte, a ningú li agradaria trobar-se a la pell del nostre president, amb tota seguretat, el seu desconcert o el desconcert de les seves accions no es sinó el reflex del desconcert que està patint Europa, Estats Units... que veuen molt complicat fer front per una banda a una crisi d’aquesta magnitud i al mateix cop plantejar un nou model econòmic més sòlid amb el recolzament del món empresarial i la complicitat del sindicats. Tampoc ajuda la actitud deslleial del principal grup de l’oposició, el Partit Popular, que sense projecte polític ni un model alternatiu per sortir de la crisi es dedicar a embrutar el panorama polític des de el seus mitjans afins.
La Constitució Espanyola consagra com a Dret Fonamental el dret a la informació però a la informació veraç, i sempre que no vulneri drets tant importants com el dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge... el paper dels mitjans de comunicació es fonamental però també d’una gran responsabilitat, honradament crec que no es just l’atac continuat contra el President Zapatero, cal donar-li un marge de confiança, resulta molt difícil treballar i molt més fer-ho bé quan contínuament et qüestionen. La sobirania resideix en el poble espanyol i ell es va pronunciar perquè el Partit Socialista governés i serà aquest qui decidirà de manera responsable al 2012 sobre qui vol que governi, i en tot cas, la oposició pot plantejar una moció de censura amb un líder alternatiu.
En definitiva, posem-n’hi seny a tot això i que els mitjans es dediquin a informar i a denunciar aquells fets que ells creguin destacables però sense convertir-se en jutges de l’actualitat, el cap i a la fi el temps acaba posant a cadascú en el lloc que es mereix!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada