 |
| Núria Marín, alcaldessa de L'Hospitalet |
L'alcaldessa Núria Marín va
pronunciar el passat dijous 17 de gener, a l'Auditori de la Ciutat de la
Justícia la conferència "L'H suma 12 De la transformació urbanística a
l'econòmica" on va presentar els eixos estratègics que marcar l'acció de
govern dels pròxims anys. Amb aquesta conferència que es vol incorporar al
calendari polític i social anual, es vol obrir un espai de reflexió que
permetrà avançar en aquest projecte de futur i posicionar la ciutat en l'àmbit
metropolità i de Catalunya.
Marín va explicar com l’urbanisme planificat ha estat l’eina utilitzada per dignificar i humanitzar la ciutat als anys 80 i per crear espais de centralitat metropolitana com ara la plaça d’Europa i el Districte Econòmic Granvia L’H al final del segle XX i a l’inici del segle XXI. Ara, però, és el moment de dur a terme la tercera gran transformació de L’Hospitalet, que consisteix en la transformació econòmica i social de la ciutat.
Per l’alcaldessa, aquesta tercera transformació només es pot fer amb la suma i la definició de compromisos concrets. “Ara, més que mai, és important sumar amb tothom. Crear sinergies amb la ciutadania, amb el teixit econòmic i social i amb la resta de municipis, amb el nostre entorn metropolità, amb el nostre país. La tercera gran transformació de la ciutat ha de ser un projecte construït des del nosaltres, des de la suma. Amb compromisos concrets entre els agents socials, econòmics i polítics”.
Núria Marín assumeix personalment tres compromisos: atendre i gestionar el present mantenint i garantint els serveis essencials per als ciutadans; dibuixar el camí per fer de L’Hospitalet una ciutat que esdevingui un dels principals motors econòmics de Catalunya, i posar les eines necessàries per fer-ho.
 |
| Un auditori ple de gom a gom |
Per dur a terme aquest procés, l’alcaldessa demana la implicació de tota la ciutat, una implicació “activa, crítica i de suma”. Però també demana el compromís de les institucions: a l’Àrea Metropolitana, “una estratègia metropolitana econòmica conjunta i un compromís en la promoció internacional i en la internacionalització del nostre territori”, i a la Generalitat i al Govern d’Espanya, “la posada en funcionament de la línia 9 del Metro i el desenvolupament del Pla de Rodalies, tots dos són vitals per a l’economia de Catalunya”.
Acompanyar els ciutadans en la crisi i tenir cura de l’espai públic per garantir la convivència i el civisme
Per Núria Marín, el primer compromís és atendre i gestionar el present. Així, “l’Ajuntament es compromet a fer un acompanyament efectiu dels ciutadans, els treballadors, els emprenedors, els comerciants i els empresaris en aquests moments de dificultat. No faré retallades en allò que els ciutadans necessiten per no quedar-se en el camí”.
Totes les enquestes assenyalen la manca d’ocupació i la crisi econòmica com a principals preocupacions personals de la ciutadania. Si bé els alcaldes i les alcaldesses no tenen mecanismes per resoldre la crisi global, Marín reivindica “en un moment en el qual alguns volen convertir els ajuntaments en simples gestors administratius, la capacitat transformadora indubtable dels governs locals per afrontar i sortir de la crisi. El món local està preparat i pot acompanyar els ciutadans en els moments difícils i pot també amb la seva acció política contribuir a la sortida de la crisi de forma decisiva”.
També insisteix en el seu compromís de defensar l’espai públic i contra l’incivisme. “L’Ajuntament ha de vetllar pel que és de tots. I precisament per això em refermo en la meva aposta per un espai públic de qualitat, que sigui garantia de la llibertat que tenim a la nostra ciutat. Em refermo en la meva decisió de governar l’espai públic amb fermesa. Fermesa i diàleg”. Marín aprofitarà aquesta tribuna per proposar “recuperar un pacte per posar en relleu allò que és de tots, la cosa pública, en forma d’espai físic o de servei”.
Dibuixar i liderar la tercera transformació de la ciutat
Un segon compromís de l’alcaldessa és dibuixar i liderar la ruta per fer efectiva la tercera transformació de L’Hospitalet. “L’Hospitalet suma 12. I no només volem sumar, en volem més, volem multiplicar. Aquesta tercera gran transformació s’ha de fer mirant endins i mirant enfora, sumant amb el nostre entorn immediat per poder multiplicar. Volem ser part important i activa del motor econòmic català, que és la gran Barcelona”.
Per l’alcaldessa, “no és el moment de competir entre nosaltres, cal complementar-nos i especialitzar-nos, tant en projectes com en territoris, buscant sempre la complementarietat entre els nostres projectes, entre els projectes que seran la nostra carta de presentació a Europa i al món. La marca Barcelona va més enllà de la mateixa ciutat. Barcelona ens necessita a nosaltres i la resta de municipis de l’Àrea si vol competir en la primera divisió de l’economia global”.
Les oportunitats de desenvolupament econòmic de L’Hospitalet
Núria Marín creu que “L’Hospitalet concentra algunes de les majors àrees de creixement econòmic per al conjunt metropolità de Barcelona. Però malgrat aquesta realitat, la ciutat té un gran handicap, el desconeixement. Els darrers anys, hem fet extraordinàries millores en clau de competitivitat. Només cal que n’enumeri algunes: el soterrament de la Granvia, la creació del Districte Econòmic, la plaça d’Europa. Aquestes accions han comportat un important increment de l’activitat econòmica, de la connectivitat, dels serveis de capitalitat i dels serveis turístics”.
A L’Hospitalet, tot i la crisi, cada mes hi ha empreses que s’instal•len a l’entorn de la plaça d’Europa i el Districte Econòmic. Grans empreses multinacionals trien el nostre territori per ubicar-hi la seu corporativa.
Malgrat tenir un municipi petit en termes de territori, la ciutat aporta sòl estratègic per a l’activitat econòmica. En aquest sentit, Marín assenyala que “gairebé un terç del sòl municipal de L’Hospitalet es pot classificar com a terreny estratègic en clau econòmica metropolitana. I a més, una part d’aquest sòl és industrial, amb un preu competitiu i molt ben connectat”. No només al sud de la ciutat, també al centre, al polígon de la carretera del Mig o al futur intercanviador de la Torrassa. I al nord, en els terrenys de desenvolupament futur de Can Rigal, al costat del Camp del Barça, del Campus Universitari de la Diagonal i del Centre de Negocis de Diagonal. Altres actius que sumen són una localització privilegiada, institucions metropolitanes i de país, com ara Fira de Barcelona o la Ciutat de la Justícia, i un actiu comerç local.
A tot això, cal afegir, en paraules de l’alcaldessa, “un model de desenvolupament econòmic i social propi que afavoreix la cohesió i la competitivitat de la ciutat. És el que jo denomino model L’Hospitalet. Els beneficis que s’obtenen de l’activitat econòmica reverteixen en el desenvolupament social i cultural, qualsevol inversió té una translació en una millora social concreta. Un exemple: la inversió de l’ampliació de l’Ikea possibilitarà entre altres coses l’ampliació del casal per a la gent gran del barri de Pubilla Cases, i l’increment de l’IBI que pagarà també Ikea ens ajudarà al manteniment de l’equipament per a joves de Collblanc-la Torrassa”.
“A més, facilitem l’aterratge de les empreses a la ciutat: si el tràmit pot ser fàcil no el fem complicat. La nostra dimensió afavoreix un tracte personalitzat a les empreses que ens escullen per instal•lar-s’hi”.
No menys important és una ferma aposta per l’educació i la formació. L’alcaldessa reivindica “l’esforç fet els darrers anys. Necessitem la col•laboració activa de la Generalitat. Defensar el model educatiu de Catalunya és defensar també la seva excel•lència i aportar els recursos necessaris per al seu desenvolupament. La formació és clau de futur i de competitivitat”.
L’especialització del territori
Les estratègies de futur econòmic de L’Hospitalet passen per l’especialització en cinc eixos de desenvolupament econòmic: el de la biosalut aplicada; el de la creativitat i la cultura; el de l’esport; el turisme i el comerç amb personalitat pròpia, i l’economia verda i l’eficiència energètica: les smart cities.
En tots els informes d’anàlisi econòmica sobre el present i el futur de Catalunya, el sector de la biotecnologia apareix com un dels tractors principals. Catalunya compta amb el bioclúster més dinàmic de l’Estat espanyol, que, alhora, és una de les àrees més dinàmiques i actives del sud d’Europa.
L’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya han volgut sumar els projectes vinculats al sector a L’Hospitalet per multiplicar el seu potencial. Per això es va crear el clúster biomèdic i biotecnològic de BiopoLH. “Vam voler aprofitar, explica Marín, que en molt poc espai tenim instituts de recerca universitària referents mundials com l’IDIBELL, hospitals de referència mundial com el de Bellvitge o el Duran y Reinals, un Campus d’Excel•lència Internacional especialitzat en salut i espai per possibilitar la instal•lació de noves activitats”.
“BiopoLH ha avançat malgrat la crisi en aquests anys. 14 empreses s’han adherit al projecte, s’han desenvolupat 3 spin-off. Durant el 2012 s’han tancat 5 acords de llicències per desenvolupar tecnologies generades al campus. També hem posat en marxa un programa pilot de compra pública de tecnologia innovadora”.
En aquest sentit, l’alcaldessa destaca que enguany s’inicia una nova etapa. “El BiopoLH ha quedat integrat com a projecte específic de l’IDIBELL. D’aquesta forma hem aconseguit simplificació i rigor en la gestió i, alhora, cosir encara més el territori amb el projecte. L’Ajuntament ha entrat a formar part de la fundació IDIBELL. El relat d’aquesta Fundació és una història d’èxit global, BiopoLH formarà part de la seva estratègia. Tenim amb el BiopoLH una gran oportunitat per contribuir al posicionament de la Regió Metropolitana de Barcelona i Catalunya com a referent del sud d’Europa en investigació científica, aplicada a les ciències de la salut i al benestar de les persones”.
Més enllà de l’eix de la biosalut, la ciutat pot oferir més àmbits d’especialització. Segons Marín, “amb una estratègia de desenvolupament adequada el nostre municipi pot ser el laboratori per a la innovació i l’experimentació de la cultura a Catalunya”. L’Hospitalet té una llarga tradició de centres culturals innovadors; artistes joves instal•lats ja a la ciutat que vénen d’arreu del món i que han establert de forma espontània una col•laboració amb els petits tallers de la ciutat; escoles d’iniciativa pública i privada amb un compromís ferm, i una important xarxa d’empreses vinculades a la creació audiovisual.
Altres estratègies de desenvolupament econòmic són la innovació en l’esport —Centre de Formació per a Tècnics en la Gestió Esportiva del Gornal—; el turisme i la gastronomia —desenvolupament del mercat de producte gastronòmic de qualitat a l’antiga fàbrica de Godó i Trias—, i la que es desenvolupa a l’entorn de l’economia verda, les smart cities.
Es crea l’Agència de Desenvolupament Econòmic
Per Núria Marín, “la tercera transformació de L’Hospitalet ha de tenir necessàriament com a motor l’economia. Sabem que és un projecte que necessita temps, lideratge, col•laboració pública i privada i una nova forma de fer les coses, una nova visió i gestió en les polítiques de promoció econòmica. Per això, el tercer compromís de l’Ajuntament és impulsar la creació d’una Agència de Desenvolupament Econòmic, que definirà i treballarà l’estratègia de creixement”.
L’alcaldessa planteja que sigui una agència de col•laboració pública i privada amb la participació d’agents econòmics i socials, “un nou agent a la ciutat que ajudi les empreses a instal•lar-s’hi, que la promocioni, que en defineixi les estratègies econòmiques de futur, que afavoreixi la col•laboració entre l’Ajuntament i el món econòmic i amb la resta de territoris.”
Marín anunciarà que, en les properes setmanes, “l’equip de govern municipal proposarà un procés de debat sobre aquesta tercera transformació. Un procés de debat basat en les línies que he dibuixat però que hem de treballar de forma col•lectiva”..
Ressò de la noticia a altres mitjans
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada