Davant la crida a les urnes pel proper 25 de novembre i centrat el debat en que volem ser.. si volem romandre dins Espanya sense trencar però millorant les nostres condicions sobretot econòmiques o iniciant un camí en solitari.
Jo em nego a que aquesta sigui exclusivament la discussió...l'objecte de debat quan tots i cadasqún de nosaltres som testimonis de les dificil situació que pateixen moltes famílies o persones al nostre país, les dades reflecteixen que les diferències entre els més rics i els més pobres son cada cop més grans i el mes preocupant que molta d'aquesta gent...aquests nous pobres...son gent de classe mitjana que tenien un nivell adquisitiu òptim abans de la greu crisi que patim, la qual es veu agreujada per les retallades indiscriminades sobretot en aquelles partides de caire social o assistencial que aboquen sovint a molts ajuntaments d'arreu del nostre país a una greu situació económica perquè son com administració més pròpera els qui reben aquests casos alarmants i devant els quals no poden mirar cap altre banda com fan uns altres ni envoltar-se en la bandera perquè el patiment, la necessitat dels seus veíns i veïnes calen de solucions.
Tot aixó no deixa de ser alarmant i sobretot mostra la cara menys agradable d'un Govern que prioritza el tema identitari...que crec que hauria de ser el tema secundari, donat que es de sentit comú prioritzar. En canvi, decideix abandonar a la seva sort a tots aquells i aquelles que han sigut victimes d'un model econòmic que es fonamentava en la especulació, la corrupció i en una gestió pèssima dels recursos públics.
Fa uns dies llegia en la contraportada de la Vanguardia, una entrevista al eurodiputat Daniel Cohn-Bendit on de manera clara deia que la dreta catalana que ens governava era tan ineficient com l'espanyola i així ens anava...doncs prenem nota d'aquestes paraules tan encertades, tampoc ens descobreixen res que no sabem tots a aquestes alçades però es fàcil deixar-se endur per falses promeses.
Jo vull que en el ulls de la gent es dibuixi una llum d'esperança o si més no que es sentin acompanyats i no abandonats a la seva sort, que el Govern tingui la capacitat de veure que darrera les xifres de l'atur, dels desnonaments, de la dependència, de les beques de menjador hi han persones que viuen o sobreviuen fruit de vegades al miratge dibuixat per un pocs per obtindre molts beneficis en molt poc temps. Que les persones i la seva dignitat com a tals estàn per sobre dels interessos partidaris i electorals.
Nosaltres els catalans i catalanes no podem permetre que Catalunya que sempre s'ha caracteritzat per ser una terra de convivència es converteixi en un camp de batalla, on la radicalització o la simplificació del missatge de qui es més independentista suposi ser més o menys català. Em nego a caure en el parany, tots els símbols de la bandera, la sang, el negar altres realitats porten a totalitarismes molt perillosos perquè restringeixen greument drets com la llibertat o la igualtat o la diversitat.
La gent vol respostes, té la necessitat que algú els orienti, el regnat de la por i la desesperança impera en aquesta Catalunya que alguns volen que sigui un nou Estat dins d'Europa, quan ja som Europa...
Tots i totes el que volem es viure, treballar i ser respectats dins la nostra diversitat i veure en aquells que ens governen sentit comú, honorabilitat, coherència i el coratge de lluitar i defensar els interessos de tots sense excepció, especialment, dels més febles...que tenen els ulls negres com el futur que ens espera si ens deixem emportar per cants de sirenes i fruit de la bogeria col.lectiva i irresponsable del President Mas fent nostra els discurs de l'Independentisme.
La meva opció de futur continua sent i defensaré es la Federalista i Progressita d'esquerres que en l'actualitat es la via que ens permet conviure dins la diversitat però cal un discurs sòlid, carregar-se ideológicament i saber el més important on volem anar, Catalunya i Espanya ho necessiten.
Jo vull que en el ulls de la gent es dibuixi una llum d'esperança o si més no que es sentin acompanyats i no abandonats a la seva sort, que el Govern tingui la capacitat de veure que darrera les xifres de l'atur, dels desnonaments, de la dependència, de les beques de menjador hi han persones que viuen o sobreviuen fruit de vegades al miratge dibuixat per un pocs per obtindre molts beneficis en molt poc temps. Que les persones i la seva dignitat com a tals estàn per sobre dels interessos partidaris i electorals.
Nosaltres els catalans i catalanes no podem permetre que Catalunya que sempre s'ha caracteritzat per ser una terra de convivència es converteixi en un camp de batalla, on la radicalització o la simplificació del missatge de qui es més independentista suposi ser més o menys català. Em nego a caure en el parany, tots els símbols de la bandera, la sang, el negar altres realitats porten a totalitarismes molt perillosos perquè restringeixen greument drets com la llibertat o la igualtat o la diversitat.
La gent vol respostes, té la necessitat que algú els orienti, el regnat de la por i la desesperança impera en aquesta Catalunya que alguns volen que sigui un nou Estat dins d'Europa, quan ja som Europa...
Tots i totes el que volem es viure, treballar i ser respectats dins la nostra diversitat i veure en aquells que ens governen sentit comú, honorabilitat, coherència i el coratge de lluitar i defensar els interessos de tots sense excepció, especialment, dels més febles...que tenen els ulls negres com el futur que ens espera si ens deixem emportar per cants de sirenes i fruit de la bogeria col.lectiva i irresponsable del President Mas fent nostra els discurs de l'Independentisme.
La meva opció de futur continua sent i defensaré es la Federalista i Progressita d'esquerres que en l'actualitat es la via que ens permet conviure dins la diversitat però cal un discurs sòlid, carregar-se ideológicament i saber el més important on volem anar, Catalunya i Espanya ho necessiten.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada