LA HIPOCRESIA DELS CORREBOUS

divendres, 24 de setembre del 2010

Artícle de Néstor Cabañas, publicat el 24 de septembre de 2010


Els correbous inclouen una sèrie de pràctiques durant les festes majors de diferents pobles de les Terres de l'Ebre però també del Camp de Tarragona (El Morell i Mont-roig), la Catalunya central (Cardona i Santpedor) o de les Comarques gironines (Olot, Vidreres...). que es centren en la utilització d'un bou com a espectacle.Els programes dels correbous tradicionals solen consistir en:

Bous capllaçats pel matí
("encierro" on el toro es lligat per les banyes.)




Bous a la plaça per la tarda i embolats (toro de fuego) per la nit on en un cercat es preparen una sèrie carros i artefactes per amagar-se quan ve el toro:


Que els toros pateixen és evident, que no és res per estar orgullosos, ni per protegir-ho com va fer dimecres passat el nostre Parlament, també .En el fons, totes aquestes pràctiques són una mena de Campionat per a escollir al més bèstia del poble amb un animal com a pilota. Una demostració d'una suposada valentia casualment sempre atribuïda als homes. Però el que més sorprèn de la decisió del Parlament de Catalunya de protegir-los és el vot favorable dels mateixos diputats de CiU i ERC que varen votar al mes de juliol a favor de la prohibició dels toros.

Jo sempre m'he posicionat en contra tant de les curses de toros com dels correbous perquè les considero expressions culturals pròpies de Catalunya a abolir ja que tenen com a idea central el maltracte d'un animal, cosa que ultrapassa límits de la meva tolerància i on no trobo que sigui escaient l’eslògan seixantavuitista de "prohibit prohibir" perquè no crec en la llibertat per afligir dolor innecessari o evitable a una animal i fer-ne d'això un espectacle finançat amb diners públics.

No obstant, sembla que CiU i ERC consideren que el maltracte animal està permès si aquest es produeix dintre del que ells consideren com a "cultura catalana".Els nacionalistes sovint tenen un concepte de cultura catalana esbiaixat, curt de mires i en ocasions com aquesta clarament involucionista, perquè protegir a hores d’ara els correbous, és propi de la “pobre, bruta, trista i dissortada pàtria” d’Espriu. No es pot entendre que sovint es critiqui la manca de regeneració cultural o progrés cultural a Espanya quan es parla, per exemple dels toros, i que a Catalunya es faci el mateix amb els correbous.

El posicionament de CiU i ERC posa de manifest els seu fals suport al moviment animalista i els seus veritables interessos electorals en tot plegat, l'agitació del debat identitari.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada