EL QUE REALMENT ESTÁ EN JOC EL 28 - N

Artícle de Néstor Cabañas publicat el 9 de septembre de 2010

Encetem unes eleccions al Parlament de Catalunya on haurem de triar quina és la implementació del nostre model d’Estat del Benestar i com aquest ha d’articular-se en temps de crisi. Perquè ens agradi o no la major part de competències que fan referència als serveis del l’Estat de Benestar (Formació, Treball, Sanitat, Serveis socials, Recerca, Territori…) són competències exclusives de la Generalitat. Pretendre atribuir a aquestes eleccions d’altres qüestions al marge de al capacitat de decisió de la pròpia Generalitat és fer publicitat enganyosa, i especular amb les sentiments de moltes persones que ho estan passant malament i publicitar solucions úniques i miraculoses a tots els seus problemes constitueix un possible frau.

El nostre model social és el que està en joc a les properes eleccions i no cortines de fum, com el dret a decidir, perquè els catalans ja decidim, ho fem al nostre Parlament que representa la voluntat popular (no totes les nacions poden dir el mateix). Aquest per cert, va decidir la via d’encaix estatutària i no d’altres formules que hi eren representades. Qui proposa altres vies al marge del Parlament perquè no li agrada les seves decisions, està menystenint la suposada sobinaria que reclama.

Perquè, siguem sincers, en aquest món, els que realment decideixen per nosaltres sense control democràtic són els poders econòmics globals que ens han portat a de l’actual crisi. Entre la seu de Lehman Brothers (causant de crisi finançarà) i Standard and Poor’s (causant de la crisi del deute) hi han escassos carrers de distància a la ciutat de Nova York.La lluita real en aquest món és entre poders democràtics parcials (Estats) i no democràtics globals. Per això cal participar d’estructures de govern el més globals possibles, que puguin fer front a les conseqüències del mercat únic.És una paradoxa, parlar d’independència en un món cada més depenent entre sí i on les decisions es prenen cada cop més lluny.

En aquestes eleccions i seguint el principi de subsidiarietat, abans esmentat, hem de defensar també la feina feta pels governs d’esquerres, amb un balanç que crec positiu de la seva gestió.
A L’Hospitalet sabem perfectament el que es tenir un govern de la Generalitat manifestament hostil amb la nostra ciutat propiciant la desinversió (que s’ha multiplicat per 10 amb l’actual govern) i frenant les iniciatives pròpies (cal recordar, entre d’altres, els obstacles per a la instal·lació de Fira). No podríem haver transformat econòmicament i socialment la ciutat sense un govern que ens ha fet costat com ho fet a la resta de territoris de Catalunya prioritzant objectivament (sense càlculs electorals) a aquells que més ho necessitaven.

Dintre del meu àmbit professional vull posar un clar exemple del que suposa tenir un govern d’esquerres a la Generalitat. Durant aquests 7 anys s’han destinat 1200 milions d’euros ha dignificar 112 barris traient-los de l’estigma, de la marginació, millorant la qualitat de vida de centenars de milers de persones i de més de 100.000 només a L’Hospitalet. Si el socialisme té una expressió territorial sens dubte és aquesta.

Aquesta ha de ser la nostra via, la socialista dels drets socials, la de l’encaix federal, la del catalanisme que uneix i no ens separa de ningú. Hem de defensar la Catalunya gran i complexa dels 7,5 milions de persones davant la Catalunya petita, trencada i atemorida que alguns ens volen imposar.

Ara hem de sortir al carrer a defensar el nostre model per Catalunya sense pors .I com deia el poeta “cridar qui som i que tothom ho escolti” perquè NO tot està per fer però sí, tot és possible.